Notícies

Què mengen les gallines, els pollastres, els galls dindi, les guatlles, …? (Part I)

Sovint l’alimentació dels animals de producció és tema de preocupació entre els consumidors i no és estranya la divulgació de falsos mites. Aquest article és el primer d’una sèrie de 3 amb els quals volem explicar-ho tot sobre l’alimentació dels pollastres, galls dindi, guatlles i altres aus que després estaran a les nostres cuines i plats; també incloem aquí a les gallines ponedores, que ens proporcionen els ous tan fonamentals a la nostra alimentació. El primer donarà informació general i els dos següents seran una transcripció d’una entrevista que es va fer al 2018 al Dr. Esteve, aleshores Cap de Nutrició Animal de l’IRTA. Comencem!

La base de l’alimentació de l’aviram és el pinso. La composició d’aquest pinso ha de ser l’adequada per cobrir les necessitats pel normal funcionament de l’organisme, el creixement i la formació de l’ou en el cas de les ponedores. Això vol dir que cada tipus d’animal haurà de disposar d’un pinso diferent en funció de la seva edat, pes, fase en la que es troba, etc. No són les mateixes necessitats les que té un pollet de dos dies que una ponedora en plena fase productiva, per posar un exemple. La importància d’una correcta alimentació fa que sigui dissenyada i estretament controlada per professionals ja que qualsevol desequilibri tindrà efectes en la seva salut i producció.

La composició dels pinsos varia en funció d’aquestes necessitats diferencials, però en general podem dir que els ingredients bàsics són cereals (blat de moro, blat, ordi, civada) i fonts de proteïna (farina de soja i de gira-sol, pèsol,…). Això és un 80% del pinso aproximadament. El 20% restant està format per greix – necessari per ajustar l’aportació energètica de l’aliment -, calci i fòsfor, vitamines i micronutrients i correctors i additius per millorar la qualitat del pinso, la salut intestinal dels animals, etc. Els animals que tenen accés a l’aire lliure també poden menjar cucs, herbes, insectes; ara bé, tot això pot ser com a molt un 5% del total.

Tan important és parlar  del que té el pinso com del que no té. Al pinso no hi ha antibiòtics, ni hormones. Els antibiòtics només es donen als animals quan ho necessiten per problemes de salut i sota prescripció i control del veterinari i de l’Administració. Ni la carn, ni els ous tenen cap resta o residu d’antibiòtic. Pel que fa a les hormones estan totalment prohibides des de fa molt anys.

La fabricació de pinsos està subjecta a una legislació europea d’obligat compliment i estableix una llista dels ingredients que es poden utilitzar, també d’additius. Cada pinso ha de tenir una etiqueta amb el detall de la seva composició. L’administració catalana vetlla tant pel compliment d’aquesta legislació com pel fa al control i inspecció de les fàbriques de pinso.