Entrevista a Oriol Comallonga, gerent de La Dotzena
Com va sorgir la idea de crear La Dotzena? Quin impacte va tenir la pandèmia i l’augment de costos al sector?
La Dotzena neix l’any 2021 arran d’una agrupació de petits avicultors ecològics de Catalunya. Ens trobàvem per parlar de problemes i millores, i a partir de la guerra d’Ucraïna i de l’augment de costos dels pinsos vam veure clar que calia fer un pas endavant. El nostre valor havia de ser un segell de qualitat i de diferenciació en el sistema de producció. Les petites botigues, que eren el nostre potencial client, sovint rebien ous de productors més grans, i per això es van proposar diferents vies d’associació. Finalment es va triar el format cooperatiu.
En un inici érem una vintena, però al final vam acabar decidint associar-nos set productors. A la cooperativa ens encarreguem de tot: des de l’envasat fins a la comercialització, passant per tota la burocràcia i la gestió financera, i així els avicultors es poden centrar en produir. L’objectiu era generar economia d’escala, ja que necessitàvem estructura per ser viables. Els principals impulsors van ser Granja Slou i el veterinari Alberto Pichi. Van passar tres anys fins que, finalment, el 2024 ens vam constituir com a cooperativa.
Quins reptes et vas trobar, com a enginyer industrial i com a productor d’ous ecològics, en liderar la cooperativa?
La cooperativa havia de funcionar com qualsevol empresa del sector, incloent-hi personal contractat. Com que tenia coneixements de gestió empresarial, vaig assumir la responsabilitat de posar en marxa l’engranatge de la cooperativa.
El principal repte és posar-se d’acord amb tots els socis. El nostre funcionament és totalment horitzontal: no mana qui té més gallines, sinó que les decisions es prenen conjuntament. Per això, era clau deixar les bases ben clares des del principi. També vam haver d’estandarditzar la forma de treballar.
Un altre repte important ha estat el finançament. Hi ha subvencions, però mai encaixen amb els calendaris que voldríem. Al final vam haver de recórrer a préstecs dels socis. A més, la rebaixa de l’IVA ens va perjudicar, ja que havíem de vendre els ous amb el 0% d’IVA tot i que nosaltres en vam haver de comprar al 21%. Fins que no passa el primer any, costa molt tenir múscul financer.
Com us organitzeu internament? Quin rol té la vostra nau d’envasat a Artés i quin suport us ofereix La Diligència en distribució?
El nostre objectiu era que el client no pogués diferenciar de quin productor de La Dotzena provenia un ou. Per això vam estandarditzar les instal·lacions, el maneig i la higiene, tot protocol·litzat gràcies al nostre veterinari.
Disposem d’una nau industrial a Artés, on tenim l’obrador, una màquina d’envasat i les oficines. Les granges ens porten el producte i des d’aquí el distribuïm. La distribució la vam estructurar gràcies al suport de l’Ateneu Cooperatiu de les Terres Gironines. Vam apostar per La Diligència, una cooperativa de distribució de productes agroecològics. Han obert un punt logístic a la nostra nau i això ha permès que productors de la zona del Bages també hi puguin portar producte.
Quins beneficis té pels socis el cooperativisme pel que fa al proveïment de pollets, l’alimentació dels animals i l’assessorament veterinari i tècnic?
El principal benefici és l’economia d’escala. Tenim més força de negociació perquè disposem de més volum. Abans, cada soci s’havia d’encarregar de tot; ara es pot centrar en fer d’avicultor. La cooperativa compta amb quatre persones treballant a l’obrador, a més d’una administrativa i jo com a gerent, i ens ocupem de tota la resta. Això ha permès professionalitzar les nostres granges.
Actualment, tenim unes 15.000 gallines i estem en procés d’expansió. L’ús de l’obrador i la comercialització és exclusiu dels socis. Només en èpoques concretes treballem amb alguna granja de confiança per cobrir necessitats puntuals.
Quins són els principals canals de venda i mercats actuals?
Ens centrem sobretot en la petita botiga i en restaurants de la zona del Bages, el Barcelonès, el Vallès Oriental i Occidental i el Gironès. També treballem amb algun supermercat petit.
Quins objectius teniu per als pròxims tres a cinc anys? Teniu plans d’ampliació o d’incorporació de nous socis? Mantindreu el límit de productors petits?
Tenim un objectiu molt clar: volem ser els principals productors d’ou ecològic de Catalunya. Cada soci pot tenir fins a 6.000 gallines, i volem sumar molts més associats, sempre procedents de petites granges.
A curt termini, el que volem és que els socis actuals puguin créixer en nombre de gallines, ja que ens falta producció per cobrir la demanda. A partir d’aquest punt ens plantejarem obrir la cooperativa a nous socis. De fet, ja tenim interessats. Ens fixem un horitzó d’entre tres i cinc anys per fer-ho realitat.
L’objectiu principal és poder distribuir a tot Catalunya. Creiem que el sector viu un bon moment, però el futur és delicat. Catalunya ha estat fins ara la “Gàl·lia” del sector ecològic, mentre que a la resta d’Espanya pràcticament ja no existeixen granges ecològiques de petita capacitat i tot està en mans de grans productors.
Alhora, rebem moltes consultes de gent que vol muntar granges ecològiques. Els animem, perquè no són competència: com més siguem, millor. Hi ha mercat per a tothom. L’ou ecològic és la porta d’entrada al consum ecològic, ja que la diferència de preu amb l’ou convencional s’ha reduït molt. El consum d’ous és molt estable al llarg de l’any, i això ens dona una base sòlida per créixer.