Francesc Serra, gerent de Ramaders de Muntanya del Berguedà: ajuntar-nos per poder treballar com ho feien els nostres avis
Per començar, ens agradaria conèixer una mica millor Ramaders de Muntanya del Berguedà. Com i quan neix la cooperativa i quina necessitat buscaven cobrir els ramaders que la van impulsar?
Ramaders de Muntanya del Berguedà neix l’any 1992 de la unió de pagesos i ramaders de la comarca, amb dos objectius principals: produir una carn de qualitat, arrelada al territori i amb una alimentació basada en pinso natural, i tenir la capacitat de comercialitzar-la i donar a conèixer la marca, una cosa que individualment hauria estat impossible, garatint els principis de la nostra marca: proximitat, sostenibilitat, cuidar la pagesia i el seu relleu i arrelats al territori i a la nostra comarca. Al final, es tracta de poder continuar treballant com ho feien els nostres avis, perquè, si no ens ajuntem, seria impossible. Actualment, la cooperativa està formada per uns 35 socis, entre productors de pollastre i de vedella.
Quin pes té actualment l’activitat avícola dins del conjunt de l’organització?
L’activitat avícola és la més petita de la cooperativa. Actualment, vuit socis es dediquen a la producció de pollastre de pagès, tres dels quals s’hi dediquen en exclusiva, mentre que la resta també produeixen vedella.
Durant el 2025 vam facturar 815.000 euros en l’activitat avícola. Vam produir 55.847 pollastres i capons, amb un volum de producció de 177.312 kg. També tenim un soci que produeix ous, però ho fa a través d’una altra empresa, al marge de l’activitat de la cooperativa.
Quin tipus de pollastre produïu actualment? Hi ha diferències en els temps de criança o en l’edat de sacrifici respecte d’un pollastre convencional?
Treballem amb un únic tipus de pollet, de la varietat Rossa Label anant a buscar un pollastre de creixement lent, el que popularment es coneix com a pollastre de pagès. El comprem sempre aquí a Catalunya i, des de la cooperativa, identifiquem i controlem les entrades per garantir l’origen i la traçabilitat del producte. Tots els pollastres neixen, es crien i s’engreixen a Catalunya i, concretament, a excepció del naixement, es desenvolupa tot a la comarca del Berguedà.
L’engreix es fa amb pinso de Nutrex, que també s’encarrega de tasques relacionades amb l’engreix i les obligacions sanitàries. A partir dels 28-35 dies, els pollastres tenen accés a un pati de pastura, amb una densitat màxima de deu animals per metre quadrat. A partir d’aquest moment, l’alimentació es basa en un pinso 100% natural que ja es venia donant als pollets des del dia 1 de l’engreix, complementat amb les herbes que poden menjar al pati.
El sacrifici es fa a partir dels 65-70 dies i, segons l’època de l’any, pot arribar als 90 dies. És un pollastre molt uniforme i homogeni, d’una qualitat elevada, amb la certificació de Certifood, que en garanteix l’origen i l’engreix i que aquest és lliure d’antibiòtics i fet en patis de pastura, l’alimentació, sempre d’origen 100% vegetal i els dies mínims de sacrifici .
Hi ha moments de l’any, com la campanya de Nadal, en què la demanda de pollastre de Ramaders de Muntanya creix especialment?
Sí, hi ha una estacionalitat molt marcada, especialment durant la campanya de Nadal, quan la demanda pot multiplicar-se per quatre o cinc respecte dels mesos d’estiu.
El nostre és un pollastre de molta qualitat, sempre defensem que dels millors que es fan a Catalunya, però també és un producte que requereix una manera de cuinar-lo diferent. És més adequat per fer al forn que no pas a l’ast o a la planxa. Per això, el Nadal és una època especialment important per a nosaltres.
Quin paper juga la cooperativa en el dia a dia dels productors avícoles?
Tota l’activitat de gestió i comercial està centralitzada a la cooperativa. Ens encarreguem de coordinar els diferents serveis necessaris perquè els ramaders puguin centrar-se en la producció.
Des de la cooperativa planifiquem les vendes, fem les comandes de pollets i coordinem la criança i l’engreix amb Nutrex, que ens subministra el pinso. També gestionem els controls i les anàlisis, les visites setmanals, el sacrifici, el transport, les liquidacions i la facturació. És un model en què centralitzem la gestió i l’organització de tota la cadena productiva.
On es fa el sacrifici i com arriba després al consumidor? Amb quin escorxador treballeu?
Treballem amb l’escorxador Indaber, situat a Casserres. L’hem escollit per proximitat i també pels nostres orígens, ja que des del principi hem volgut treballar arrelats al territori i mantenir una relació estreta amb les empreses de la comarca.
On comercialitzeu els vostres pollastres?
La comercialització es gestiona des de la cooperativa. Quan els animals arriben a l’escorxador, en comprovem els quilos i la qualitat per garantir que es troben en l’estat òptim per ser venuts sota la nostra marca i, a partir d’aquí, el nostre personal s’encarrega de preparar les comandes i organitzar-ne la distribució, que també la realitzem nosaltres mateixos.
D’aquesta manera, centralitzem també la part comercial i logística, en lloc de deixar que cada ramader hagi de gestionar individualment la venda de la seva producció, sent aquesta una de les grans raons d’existir de la cooperativa.
Quins són els principals reptes que afronten avui els productors i comercialitzadors de pollastre?
Un dels principals reptes és la regulació, que cada vegada és més complexa i exigeix més als ramaders, especialment pel que fa als requisits sanitaris. Tot plegat suposa més pressió per a la ramaderia.
En el nostre cas, el relleu generacional està força ben resolt, perquè tenim ramaders joves i explotacions consolidades que els fills poden heretar. El gran repte dels últims deu anys ha estat, sobretot, adaptar-nos als canvis en la manera de comprar pollastre.
Avui, tant els supermercats com els restaurants, i fins i tot les carnisseries, demanen cada vegada més el pollastre trossejat, en lloc de sencer. Això requereix més personal i més capacitat logística, però també disposar de més tipologies de clients per poder comercialitzar tots els quilos produïts. Si només vens les parts més demandades, et queden ales, carcasses i altres peces per vendre. El pit i la cuixa són els nostres producte estrella, però també hem de trobar sortida a la resta.
A més, el nostre preu és elevat: estem entre 1,5 i 2 euros per sobre de la mitjana. Els clients que ens compren valoren la qualitat del producte i saben el cost que té, però hem d’anar a buscar un perfil de consumidor concret que estigui disposat a pagar aquest diferencial.
Aquest és el gran repte comercial. Fa deu anys érem quatre treballadors i ara som catorze, i encara haurem de créixer per donar resposta a les necessitats de comercialització i distribució.
En els darrers anys, heu detectat un increment en la demanda del consumidor cap a pollastres de proximitat, criats de manera diferent o amb més garanties sobre el seu origen i alimentació?
Sí, s’ha obert un mercat de clients recurrents als quals els agrada el nostre pollastre i que confien en el producte que oferim. La qualitat és un factor fonamental, però també hi ha una polarització entre les persones que mantenen una dieta tradicional i les que aposten per una alimentació més conscient.
El producte de proximitat és fàcil d’explicar i de posar en valor, especialment quan darrere hi ha un projecte cooperatiu com el nostre. Hi ha un grup de consumidors que hi confia i que valora tant l’origen com la manera de treballar.
Per això, no ens plantegem entrar en un hipermercat, sinó continuar treballant amb canals com les petites carnisseries, que ens permeten arribar al públic que busca aquest tipus de producte.
Com veieu el futur de la vostra activitat?
El nostre objectiu és créixer en facturació i en volum de pollastres venuts, però no necessàriament en nombre de socis. De fet, actualment podriem produir més quantitat de pollastres amb les granges existents i aquest és el nostre gran repte.
Volem créixer com a empresa, tant en facturació com en nombre de treballadors i en capacitat logística i de marca, per convertir-nos en una organització forta i consolidada.
Actualment tenim dues botigues pròpies, una a Berga i l’altre a Gironella, però treballem per obrir-ne més. També volem explorar altres canals, com la venda en línia, i diversificar les vies de comercialització. El repte és créixer i trobar noves sortides per al producte sense perdre la nostra manera de treballar.
Per acabar, què creieu que aporta un model cooperatiu com el vostre al productor de pollastre que seria més difícil d’aconseguir treballant individualment?
La cooperativa ho aporta pràcticament tot en termes de gestió i comercialització. Per al pagès, assumir individualment totes aquestes tasques seria molt complicat i li suposaria molta més feina.
En el nostre model, el ramader rep un WhatsApp amb les indicacions i només ha de tenir preparada la producció el dia que toca. La cooperativa s’encarrega de la resta: coordinar el procés, parlar amb l’escorxador, gestionar el transport i organitzar la comercialització.
Fer tot això individualment seria pràcticament impossible i, per arribar al mercat en les mateixes condicions, caldria contractar personal i assumir una estructura que molts productors no podrien sostenir. La cooperativa permet que es puguin centrar en la seva feina i que el producte arribi al consumidor.
I si haguéssiu d’explicar en una frase què diferencia el pollastre de Ramaders de Muntanya del Berguedà, què diríeu?
Som una cooperativa arrelada al Berguedà, amb una manera de treballar pròpia, de proximitat, sostenible, que cuida la pagesia i el seu futur i que, a més, comercialitza un producte d’alta qualitat i una certificació que en garanteix les característiques. Els nostres pollastres són berguedans: neixen, es crien i s’engreixen aquí i així volem que continuiï sent durant molt temps.