Jaume Rodon, gerent de la Klosca: volem contribuir a fer una societat més justa a través d’una alimentació de qualitat
Com definiríeu La Klosca i quins diríeu que són els principals trets diferencials del projecte?
La Klosca neix el 2010 impulsada per la Fundació Centre de Formació i Prevenció (CFP) i és, de fet, un centre especial de treball. És un projecte pensat per oferir una feina i una vida dignes a persones amb problemes de salut mental i en risc d’exclusió social, especialment vinculades a problemes de salut mental, des de la infància fins a l’edat adulta. El projecte es va instal·lar en una finca cedida per l’Ajuntament de Mataró, on vam muntar la granja i vam començar a produir ous el 2012 amb 780 gallines. El 2014 vam créixer amb una segona nau i avui ja tenim unes 2.000 gallines.
El nostre objectiu principal és donar una feina digna a les persones amb problemes de salut mental. Actualment, som 7 treballadors; tot i que pot semblar una xifra elevada pel nostre volum de producció, és totalment necessària per a la funció social que fem. Sempre diem que treballem amb una doble mirada: funció social i producte de qualitat. El producte està molt cuidat, fet i atès amb les mans dels treballadors, i això li dona un plus de qualitat molt important. La idea és que La Klosca sigui una plataforma de llançament cap a la feina ordinària, tot i que moltes persones s’hi queden molts anys perquè es senten en un entorn segur, còmode i respectuós.
Quin perfil de persones treballa a La Klosca i com arriben al projecte?
Les persones estan contractades mitjançant conveni i, majoritàriament, arriben a través del CFP, que té precisament la funció de facilitar ocupació a persones amb problemes de salut mental. El CFP és la nostra principal pedrera de personal, tot i que qualsevol persona pot presentar la seva candidatura.
La feina a La Klosca és una activitat complementària o la principal font d’ingressos dels vostres treballadors?
Sí, en la gran majoria de casos és la seva principal font d’ingressos i, per tant, una peça clau dins del seu projecte vital. Com a centre especial de treball, comptem amb un psicòleg que fa un seguiment individualitzat dels treballadors per entendre en quin moment vital es troben. Estem parlant de persones amb una malaltia greu, i per això també tenim en compte la seva situació familiar. A banda, fem orientació laboral, prevenció de riscos i formació específica del lloc de treball. En funció del perfil i les preferències, els situem a l’obrador o al galliner. També organitzem sortides culturals i dinars, tot pensat per millorar la seva qualitat de vida.
Com impacta la feina amb gallines ponedores en l’autonomia i l’autoestima dels treballadors?
Els beneficis són molt clars. Una granja és un espai magnífic per les persones amb problemes de salut mental i té un component terapèutic molt important. La rutina i les tasques repetitives donen seguretat, perquè hi ha poca variabilitat. A més, l’ou és un aliment que agrada pràcticament a tothom, i el fet de produir-lo amb una marca pròpia i reconeguda fa que el treballador se senti orgullós de formar part del projecte. Tot plegat té una repercussió molt positiva, tant en l’àmbit comarcal, al Maresme, com també a Barcelona.
Quin volum de producció teniu actualment?
Produïm unes 500 dotzenes d’ous a la setmana i treballem per uns 40 clients. Fer compatible aquesta producció amb la missió social no sempre és fàcil. Nosaltres volem que els ous es comprin per la seva qualitat, però tampoc amaguem la funció social del projecte. Quan hi ha baixes laborals, que és més habitual que en altres empreses, no ho podem traslladar al mercat. Aquest equilibri és delicat; per això és tan important el seguiment constant amb els educadors.
Produïu ous ecològics. Com encaixa això amb la vostra missió social?
La producció ecològica té uns costos elevats i no tenim la capacitat d’escalar el negoci com ho fan altres empreses més grans. Tot i això, vam apostar per l’ou ecològic pels seus valors, que encaixen perfectament amb la nostra funció social. Vam començar venent a petit comerç i cooperatives de consum, però a poc a poc hem anat creixent. Avui servim a perfils molt diversos: supermercats, empreses de la zona, restaurants i obradors. Vam començar a Mataró, ens vam estendre pel Maresme i actualment arribem també a Barcelona, on fem repartiment dos dies a la setmana.
Quins reptes principals teniu com a projecte social dins d’un sector tan competitiu?
Un dels grans reptes és que les polítiques agràries i les d’inserció laboral van per camins diferents i no sempre es coneixen entre elles. Nosaltres hem de complir amb totes dues, i juguem amb les mateixes regles que qualsevol altre productor. Ajudaria molt que hi hagués més connexió entre departaments i també s’incentivés la compra responsable per part d’hospitals o escoles. I si pogués demanar una altra cosa, seria menys burocràcia, perquè per a estructures petites és realment complicada. Cal tenir en compte que tenir aquestes persones treballant aquí alleugereix la sanitat pública, perquè si no estiguessin ocupades farien un ús més intensiu del sistema sanitari.
Com veieu el futur del sector avícola des de l’economia social?
El pinso s’ha convertit gairebé en or, especialment en la producció ecològica, i això ens obliga a apujar el preu de l’ou. Tot i això, la resposta dels clients és bona i ho entenen. Quan hi ha ganes i il·lusió, sempre hi ha espai perquè sorgeixin nous projectes com el nostre, però tal com està el sector actualment és complicat. Els petits productors s’estan agrupant perquè els costos són molt elevats i necessitem espais molt grans. Dit això, el consumidor és avui més conscient que mai del que menja, d’on ve i com es produeix.
I el futur de La Klosca, com l’imagineu?
El nostre objectiu és mantenir el que tenim, assegurar que els llocs de treball siguin estables i continuar oferint un producte de qualitat. Ens agradaria ser un referent en treball digne i producció ecològica, que quan algú pensi en això, pensi en La Klosca.
Per acabar, quin missatge voldríeu traslladar als consumidors?
Comprar els nostres ous és molt més que alimentar-se. És donar una feina real a persones que, probablement, no la trobarien en el mercat ordinari. Potser cal pagar una mica més, però és una manera directa de contribuir a una societat més justa a través d’una alimentació de qualitat.