El sector avícola supera un 2025 de contrastos entre el bon consum i l’alta pressió sanitària
Un any d’intensa activitat, amb bons resultats de consum però marcat per l’efecte de la influença aviària i les tensions del mercat de l’ou
El sector avícola català tanca el 2025 amb una evolució positiva del consum i una adequada relació entre oferta i demanda en carn d’aviram, però amb dificultats en el mercat de l’ou i un context sanitari complex
La influença aviària, la concentració empresarial i l’escenari internacional configuren un entorn complex que obliga el sector a reforçar la preparació i la reflexió estratègica, segons la Federació Avícola Catalana
El sector avícola català ha viscut durant el 2025 un any de llums i ombres. D’una banda, l’activitat productiva ha estat favorable en el subsector de la carn d’aviram, amb costos continguts, bon nivell de consum i una correcta adequació entre oferta i demanda. De l’altra, el sector de l’ou ha travessat un any difícil, marcat per una oferta insuficient respecte a la demanda, tant a Catalunya com a escala mundial.
A aquest escenari s’hi ha afegit un context sanitari especialment complex, amb un risc molt elevat d’entrada de la influença aviària d’alta patogenicitat (IAAP) i la presència de diversos focus en diferents comunitats autònomes, que han posat en tensió el conjunt del sector.
Segons la Federació Avícola Catalana (FAC), l’entitat que agrupa els productors de carn d’aviram i ous de Catalunya, el 2025 ha evidenciat tant la solidesa del sector com la necessitat de continuar reforçant les eines de gestió, prevenció i coordinació davant un entorn sanitari cada vegada més exigent.
Un any de bons resultats en consum, però amb fortes tensions en el sector de l’ou
Durant el 2025, el sector de la carn d’aviram ha aconseguit mantenir un bon equilibri entre producció i demanda, fet que ha permès sostenir l’activitat en un context de costos relativament continguts i un consum estable i favorable.
En canvi, el sector de l’ou ha estat sotmès a una forta tensió derivada d’un desequilibri entre l’oferta i la demanda, fet que ha generat un increment en el preu de a nivell internacional. D’una banda, l’impacte de la influença aviària arreu del món ha reduït la producció mundial i ha augmentat la demanda d’ous catalans a l’exportació. Per l’altra, la transició de les granges cap a nous models de producció per adaptar-se a les noves normatives europees està provocant una disminució temporal del nombre de gallines ponedores a Catalunya i arreu d’Europa. A aquests factors s’hi afegeixen l’augment del consum d’ous a la Unió Europea (UE), un 20% més en la darrera dècada.
Tot i això, la producció d’ous a Catalunya està preparada per cobrir les necessitats de consum de les llars catalanes. Catalunya és la cinquena productora d’ous amb un 8,9% de la producció total de l’Estat Espanyol, que representa un 14% de la producció total de la UE i exporta el 20% de la seva producció a altres països comunitaris.
Un context sanitari que obliga a una reflexió profunda
El 2025 ha estat un any especialment difícil des del punt de vista sanitari. El risc d’entrada de la IAAP ha estat molt alt i s’han produït focus en diverses comunitats autònomes. El gran nombre de casos registrats arreu del món ha posat de manifest la importància d’estar molt ben preparats, tant per part de les empreses com de les administracions, per gestionar aquests episodis amb la màxima eficiència i evitar la difusió del virus.
Segons la FAC, la concentració de problemes sanitaris viscuts aquest any ha posat el sector en una situació de risc i obliga a una reflexió col·lectiva: “Ens trobem en un moment en què la sanitat de les principals produccions ramaderes està dificultant el normal desenvolupament de l’activitat. Un cop superada aquesta crisi, caldrà valorar estratègies a curt, mitjà i llarg termini, dins el marc del concepte One Health, que ajudin a evitar exercicis tan adversos com el 2025”, afirma Joan Anton Rafecas, president de la FAC.
Promoció del producte local i vinculació amb la gastronomia
En l’àmbit de la promoció, la FAC fa una valoració molt positiva de la seva participació en el projecte ‘La força de la carn’, així com de la seva campanya ‘Tria ous amb accent català’. Aquestes iniciatives, desenvolupades en el context de la Regió Mundial de la Gastronomia de Catalunya, han permès posar en relleu el paper del sector avícola en l’economia, l’equilibri territorial, la cultura i la gastronomia del país, així com reforçar la vinculació amb el producte local.
La campanya de la FAC va donar a conèixer la preferència pel consum dels ous de proximitat pels consumidors catalans. Un contundent 81% dels ciutadans (8 de cada 10 persones) tria ous produïts a prop del seu lloc de residència, basant-ne l’elecció en tres motius clau: la frescor, el suport a l’economia local i la sostenibilitat. Tot i això, el 84% reconeix que no sap identificar la procedència mirant el codi de la closca.
Estructura del sector i entorn internacional
Durant el 2025 s’ha consolidat un moviment de concentració empresarial tant en el sector de la carn com en el dels ous, amb una entrada progressiva d’empreses de capital estranger. Aquesta dinàmica respon, en part, a les bones perspectives del sector, però alhora genera incertesa entre els operadors i planteja nous reptes en termes d’estructura i governança del teixit productiu.
En paral·lel, la FAC ha mostrat el seu rebuig a la implementació de l’acord entre la Unió Europea i Mercosur, ja que genera greus desequilibris per a la producció avícola europea, sotmesa als estàndards més exigents del món en matèria de seguretat alimentària, benestar animal i sostenibilitat ambiental.
Aquest fet, àmpliament reconegut com un valor estratègic del model productiu europeu, implica uns costos de producció significativament superiors als dels països del Mercosur i genera una asimetria competitiva clara: “És fonamental que el sector avícola europeu pugui competir en igualtat de condicions. Durant anys les nostres empreses han realitzat inversions per complir amb la legislació europea. Aquest esforç, imprescindible per garantir la qualitat i la seguretat dels aliments, no es veu recompensat quan es permet l’entrada de productes que no compleixen els mateixos requisits. Aquest fet posa en risc la viabilitat econòmica del sector i la seva capacitat de continuar invertint en millores.”, afirma Rafecas.
La Federació Avícola Catalana considera incoherent exigir uns estàndards molt elevats als productors europeus mentre, paral·lelament, es facilita l’accés al mercat comunitari de productes que no estan subjectes a les mateixes normes. Per això, si l’acord acaba entrant en vigor, la FAC considera imprescindible desplegar mesures efectives que permetin posar en valor la producció europea davant la indústria transformadora, la restauració i els consumidors finals, com ara promoure el consum de proximitat, establir un sistema d’etiquetatge d’origen clar en tots els canals, inclosa la restauració; i implementar sistemes rigorosos de seguiment a les importacions.
Activitat institucional i perspectives pel 2026
El 2025 ha estat també un any rellevant per a la FAC en l’àmbit institucional, amb la renovació del mandat del president Joan Anton Rafecas, reforçant la continuïtat del projecte i la defensa dels interessos del sector.
De cara al 2026, la FAC preveu un any clau amb la posada en marxa de l’extensió de norma d’Avianza i la finalització del projecte Broilernet, dues iniciatives estratègiques per reforçar la coordinació sectorial, la competitivitat i la innovació.
La Federació Avícola Catalana reafirma el seu compromís de continuar treballant amb les empreses i les administracions per garantir el futur d’un sector estratègic per a l’economia, el territori i l’alimentació de Catalunya.