Reduir la carn dels menús escolars és un risc per als infants de famílies vulnerables
Dotze entitats del sector carni han demanat a través d’un manifest a Teresa Jordà, consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), que el Departament defensi públicament la producció i el consum de carn davant els continus atacs per part d’organismes públics i mitjans de comunicació.
Els signants aporten dades científiques i contrastades sobre els beneficis d’incloure la proteïna animal de forma equilibrada a la dieta, i el perill que representa la seva desaparició dels menús escolars per als infants de famílies amb menys recursos econòmics. Cal recordar que Espanya ocupa el tercer lloc en el rànquing de pobresa infantil de la UE.
Decisions com la de l’Ajuntament de Barcelona de reduir dràsticament la presència de carn dels menús dels centres escolars, pot afectar la salut i el desenvolupament dels més de 400.000 nens i les nenes que viuen en llars pobres a Catalunya, segons les dades publicades per (Idescat).
Iniciatives com aquesta són un greu error i una irresponsabilitat, i responen, segons les entitats, a qüestions polítiques, ignorant les recomanacions d’experts en salut i nutrició, com La Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (SEMERGEN), que defensa el consum de carn com a part d’una dieta equilibrada, o la Sociedad Española de Pediatría Extrahospitalaria y Atención Primaria (SEPEAP) que considera necessari que infants i adolescents consumeixin carn entre 5 i 8 cops per setmana (racions d’entre 30 i 120 g). Per altra banda, existeixen evidències científiques (Agdevola et al. 2019) de què els països amb un menor consum de carn per càpita tenen les taxes de retard en el creixement infantil més altes. A Catalunya moltes famílies amb pocs recursos econòmics poden veure compromesa una dieta equilibrada per als seus fills, si es redueix la presència de carn als menús de les escoles.
Els signats demanen al DACC que defensi la producció i el consum de carn davant d’atacs com aquest o en relació amb informacions falses o poc contrastades del sector, que difonen mitjans de comunicació, entre ells alguns de titularitat pública. Aquests assenyalen la ramaderia com a principal responsable de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) o l’acusen de pràctiques contràries al benestar animal o la salut.
La realitat de la ramaderia catalana dista molt d’aquesta imatge. Per començar perquè la normativa europea, que compleixen tant els ramaders com els operadors de la indústria càrnia, garanteix els estàndards de sanitat, benestar animal i mediambientals més exigents del món.
Respecte a la sostenibilitat, les entitats recorden que el 80% de les emissions mundials de GEH que produeix la ramaderia prové de països en vies de desenvolupament. A Catalunya, del total dels GEH emesos a l’atmosfera, només el 8% són atribuïbles a l’activitat ramadera.
A banda de lluitar contra les fake news, els signants plantegen que caldria educar a nens i joves sobre nutrició i producció d’aliments amb una assignatura impartida a escoles i instituts, amb l’objectiu que puguin prendre decisions fonamentades amb una base científica en el futur sobre la seva alimentació.
No podem prescindir de la ramaderia
El sector ramader català és estratègic i constitueix la principal activitat econòmica de moltes zones rurals. Genera el 64,44% de la Valoració de la Producció Final Agrària catalana, i una gran quantitat de llocs de treball directes i indirectes, lligats a les 25.706 explotacions ramaderes distribuïdes pel nostre territori (segons dades facilitades pel DACC al 2020).